Aquest segon homenatge al mític grup de Banyoles, Kitsch, compta amb la presència de 12 grups d'arreu de les contrades del Principat, són: Copa Lotus, els FP, Tres, Sue Gere, Morelands, Sicran, Bye Bye Pedro, Mercè Subirachs, Men of Russia, Triple, Senyor Feliu i Marc Clos.

La portada d'aquest segon tribut ja ens dóna pistes que alguna cosa ha canviat, si l'esKITSCHòfrenia era malalts de Kitsch i la majoria de versions respectaven l'original dels de Banyoles, aquest esKITSCHada aporta nous matissos, nous colors amb versions molt personals que ens donen un nou enfoc. Tots dos tributs tenen grans versions carregades d'admiració i respecte per a un dels grups més injustament tractats de tot Catalunya però amb els seguidors més incombustibles.

Text que acompanya el llibret:
SOM KITSCH! Teniu a les mans el segon volum d'un regal que els que estimem Kitsch ens hem volgut fer. El grup i nosaltres, nosaltres i el grup, talment com una fosca àrea d'energia tenyida de misteri i devoció per una manera de fer música, per unes cançons, per unes lletres, uns ritmes... i encara més: una forma (i si sóna prepotent me la porta fluixa!) d'encarar la vida, i també la mort, més que no pas d'entendre cap dels dos conceptes, puix no som pas tan ambiciosos i eixes coses tan importants les deixem per als entesos que sonen dia sí i dia també a les ràdios més comercials. Som Kitsch, i en som fills i germans i cosins, perquè venim d'uns anys que s'amaguen, ja porucs i pretèrits, rere uns discos que associem a capítols de la nostra vida, a èpoques personals d'altibaixos que ja hem superat o no, mesclats en les entranyes d'una melodia de veu, de guitarra, de baix... Per això, som com som i sabem que si tot és mentida nosaltres en som l'excepció, perquè res no és més real ni més autèntic que l'existència d'una família kitschiana, la qual ve a ser molt més que allò que hom sol anomenar amb cert caràcter histriònic “fans”. Ras i curt, som un grup de persones, potser anònimes entre si, que es manté fidel i constant i que no sap idolatrar la banda, sinó, humilment, amb grans dosis de qualitat i fruit d'un respecte sincer, tan sols homenatjar-la quan ens surt de la punta de l'ànima. Som Kitsch. I em sóna que un tal Lluís i un tal Joan també. I també en són els músics que hi han posat el seu granet de sorra al llarg de tantes nits de concerts i els seguidors que avui ens són absents i que els van viure tan intensament i amb el goig en què nosaltres ho fem avui. Felicitats a totes i a tots per aquest nou disc de tribut, enhorabona als artistes per crear-lo i a tots plegats per gaudir-lo. Som Kitsch, i per això mateix sabem que no hi ha museus per dissecar-nos, però, en canvi, sempre ens quedaran cançons per masturbar-nos. Encara. I per molts anys!
Isaac Guilà